La nova definició del luxe hoteler: Six Senses Eivissa

Al mercat d’inversió hotelera cala la demanda d’establiments que aposten per una nova definició del luxe: donen prioritat a la creació d’experiències úniques i personalitzades per sobre d’altres aspectes . I un bon exponent d’aquesta nova tendència és el resort de Six Senses que la cadena obria a Eivissa el 10 de juliol passat . I és que la despesa al sector del luxe s’està desplaçant a la recerca d’aquestes vivències úniques i el benestar a la carta per sobre del valor monetari en si, segons va explicar Javier García-Mateo, soci responsable del sector Real Estate per a l’àrea de Strategy and Transactions a la signatura de serveis professionals EY , durant la presentació de l’Estudi ‘The Hotel Property Telescope- Illes Balears’. “Aquest és el luxe d’avui, aquest és el luxe de la gent que està disposada a gastar més de mil euros la nit. Ja no és el piscinó o el tros d’habitació. És el contingut, l’entreteniment que hi tens”, va defensar. .

El Six Senses Eivissa compta amb 116 allotjaments, vil·les, suites i coves davant de la platja, dins una finca de vuit hectàrees i ofereix una sèrie de Village Residences amb terrasses privades, jardins i piscines. “La nostra visió és capturar l’autèntica experiència de comunitat, espiritualitat i celebració d’Eivissa”, detallava Jonathan Leitersdorf , el seu arquitecte i desenvolupador.

García-Mateo va posar l’establiment com l’exemple d’aquest nou concepte de luxe que busquen els inversors, que va descriure com “un projecte ambiciós”, però que també va topar amb complicacions per al finançament. “Al final ha estat un gran èxit”, va assenyalar el responsable d’EY, que va ressaltar que més que destacar per la seva piscina o altres instal·lacions es tracta d’un establiment “transgressor a la seva agenda d’activitats”.

“Tenen la seva pròpia granja amb els seus propis pollastres, tallers on fan pasta de dents i desodorants, ofereixen xerrades sobre assumptes com el canvi climàtic”, va desgranar el soci d’EY, que va sostenir que a la seva oferta també és clau el concepte de benestar

“La gent no és a la piscina sinó entretinguda a les activitats. I com que no és un adults only , també els nens tenen les seves accions formatives. Així aconsegueixen ocupacions molt altes i nivells superiors d’ARD”, ha indicat García-Mateo que ha afirmat que amb aquesta estratègia l’hotel presenta un compte de resultats “excel·lent”.

ALTRES TENDÈNCIES

Precisament, aquest nou concepte de luxe és una de les quatre tendències a què s’adrecen els inversors que preveu l’estudi d’EY. A ella se sumen també els establiments amb bona relació qualitat-preu i el segment urbà i de vacances de baix cost, els càmpings i hostels, un nínxol de mercat on les pernoctacions no han fet més que augmentar els darrers anys.
Pel que fa a la relació qualitat-preu als establiments, va advocar per un reposicionament dels hotels de dues i tres estrelles.
“La gent no vol una millor recepció, sinó una millor banda ampla i wifi. Les àrees socials s’han de diferenciar de l’oferta de tres estrelles dels anys 80. L’hotel ha de ser instagramejable”, va destacar.

Segons es desprèn de l’informe, entendre els aspectes que generen la satisfacció del client és fonamental per optimitzar la inversió en les necessitats i maximitzar aquesta percepció de la relació qualitat-preu. “No tot és luxe. Hi ha una via alternativa i t’has d’adaptar a la demanda”, va constatar.
Els altres dos nínxols de creixement al segment d’hospitality que recull l’informe d’EY són els càmpings i els hostels.

“Després de la COVID, a càmpings està creixent l’estada mitjana de forma consistent, mentre que a Europa és un cas d’estudi en una escola de negocis, ja que el nombre de caravanes registrades està creixent de forma exponencial any rere any”, ha apuntat

També els hostels tenen un potencial de creixement d’inversió els propers anys davant l’augment actual de la demanda. “S’està treballant per crear un marc de finançament per a aquest producte. El nombre d’estades en aquest segment urbà està augmentant i el mercat no respon a aquesta demanda. Únicament la ciutat de Madrid presenta 5.600 llits de hostels actualment”, ha subratllat. García-Mateo, que va vaticinar que aquestes inversions en aquest segment low-cost s’incrementaran en els propers tres anys.